Acció solidària



Març 2010

Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)

20 de març del 2010, fa molta calor i el dia és assolellat.
Bon dia... Són les set i com cada matí miro per la finestra per veure carregar pesats cubells d’aigua a Christian, Latifa, Elodie, Sambieni, Olive i tots els altres nens de l'internat. M'he despertat a l'Àfrica, on des de molt petits, els nens comparteixen el joc amb el treball dur. Avui és el nostre últim dia aquí i ja ens envaeix el sentiment de nostàlgia. Ens ha faltat temps per gaudir amb aquests adorables i agraïts nens.
El meu nom és Irene i treballo com a audioprotesista a Audioson Girona. La meva companya de viatge és Victoria, una gran otorinolaringòloga que viu i treballa a València. A través d'ella ens vam posar en contacte amb la Fundació Benín (www.fundacionbenin.org) i es va idear aquest projecte.

La nostra experiència com a companyes de viatge i de treball ha estat molt positiva. Per la meva part, puc dir que amb el meu costum de ser tan curiosa he après molt d'ella i de les responsables dels nens. He comprovat que fer exploracions auditives a nens amb pèrdues profundes, i gairebé totes prelocutives, és una complicada tasca...
Per situar-nos en el temps i l’espai us explicaré que vam arribar a la capital de Benín, Cotonou, el passat divendres 12 de març, i després de recórrer 750 km per carreteres africanes i amb un xofer que ens va estafar, ens vam plantar al nord del país, a la regió més pobra i amb menys recursos, Atakora. Podria assegurar que la subsistència dels seus habitants s'aconsegueix gràcies a les ajudes de les ONG, les congregacions religioses i els petits comerços i l'agricultura domèstica.

Som en un poblet anomenat Peporiyaku on hi ha l’internat per a nens sords. Està gestionat per quatre germanes: la mare superiora, Sor Rita i les Germanes Rita, Clementine i Maria Jose. La nostra estada ha sigut increïblement acollidora, divertida, instructiva i altres molts adjectius positius, gràcies a elles ... Totes fa anys que treballen amb nens sords i tenen molts recursos per estimular i millorar el seu aprenentatge.
Al col·legi viuen 46 nens, amb pèrdues profundes i gairebé tots, i uns 10 nens normooients. Durant la setmana els hem visitat a tots i també molts habitants de la zona que via boca-orella han sabut de la nostra arribada.

Hem adaptat audiòfons a 16 dels nens i hem deixat l’audiòmetre per quan es torni el proper any i perquè l’utilitzi Sor Rita ja que en coneix el funcionament. Al centre disposen d'un dispensari on van els habitants del poble a fer-se primeres cures i és on hem estat treballant. Victòria s’ha encarregat de la part d’otorinolaringologia i ha solucionat sinusitis, extraccions de taps i ha diagnosticat un melanoma. El meu treball ha consistit fer les proves auditives (amb ajuda per estimular els nens) i l'adaptació i revisió de les pròtesis auditives.

Ha sigut satisfactori veure el somriure dels nens quan han vist que podien percebre sons, les seves cares de sorpresa i d'emoció. Ens han cantat i ballat fins i tot sense sentir-hi! El seu entusiasme i força ens ha impressionat. Realment crec que tots hem gaudit i après junts. I és el que m’emporto, la gran experiència de poder ajudar amb els meus petits coneixements i aprendre a agrair les petites coses del dia a dia. Moltes gràcies per brindar-me aquesta oportunitat, i voldria concloure dient que a poc a poc i amb bona lletra es poden fer moltes coses!
 
X  
Març 2010

Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)

 
  • 20 de març del 2010, fa molta calor i el dia és assolellat.

    Bon dia... Són les set i com cada matí miro per la finestra per veure carregar pesats cubells d’aigua a Christian, Latifa, Elodie, Sambieni, Olive i tots els altres nens de l'internat. M'he despertat a l'Àfrica, on des de molt petits, els nens comparteixen el joc amb el treball dur. Avui és el nostre últim dia aquí i ja ens envaeix el sentiment de nostàlgia. Ens ha faltat temps per gaudir amb aquests adorables i agraïts nens.

    El meu nom és Irene i treballo com a audioprotesista a Audioson Girona. La meva companya de viatge és Victoria, una gran otorinolaringòloga que viu i treballa a València. A través d'ella ens vam posar en contacte amb la Fundació Benín (www.fundacionbenin.org) i es va idear aquest projecte.
  • La nostra experiència com a companyes de viatge i de treball ha estat molt positiva. Per la meva part, puc dir que amb el meu costum de ser tan curiosa he après molt d'ella i de les responsables dels nens. He comprovat que fer exploracions auditives a nens amb pèrdues profundes, i gairebé totes prelocutives, és una complicada tasca...

    Per situar-nos en el temps i l’espai us explicaré que vam arribar a la capital de Benín, Cotonou, el passat divendres 12 de març, i després de recórrer 750 km per carreteres africanes i amb un xofer que ens va estafar, ens vam plantar al nord del país, a la regió més pobra i amb menys recursos, Atakora. Podria assegurar que la subsistència dels seus habitants s'aconsegueix gràcies a les ajudes de les ONG, les congregacions religioses i els petits comerços i l'agricultura domèstica.
  • Som en un poblet anomenat Peporiyaku on hi ha l’internat per a nens sords. Està gestionat per quatre germanes: la mare superiora, Sor Rita i les Germanes Rita, Clementine i Maria Jose. La nostra estada ha sigut increïblement acollidora, divertida, instructiva i altres molts adjectius positius, gràcies a elles ... Totes fa anys que treballen amb nens sords i tenen molts recursos per estimular i millorar el seu aprenentatge.

    Al col·legi viuen 46 nens, amb pèrdues profundes i gairebé tots, i uns 10 nens normooients. Durant la setmana els hem visitat a tots i també molts habitants de la zona que via boca-orella han sabut de la nostra arribada.
  • Hem adaptat audiòfons a 16 dels nens i hem deixat l’audiòmetre per quan es torni el proper any i perquè l’utilitzi Sor Rita ja que en coneix el funcionament. Al centre disposen d'un dispensari on van els habitants del poble a fer-se primeres cures i és on hem estat treballant. Victòria s’ha encarregat de la part d’otorinolaringologia i ha solucionat sinusitis, extraccions de taps i ha diagnosticat un melanoma. El meu treball ha consistit fer les proves auditives (amb ajuda per estimular els nens) i l'adaptació i revisió de les pròtesis auditives.
  • Ha sigut satisfactori veure el somriure dels nens quan han vist que podien percebre sons, les seves cares de sorpresa i d'emoció. Ens han cantat i ballat fins i tot sense sentir-hi! El seu entusiasme i força ens ha impressionat. Realment crec que tots hem gaudit i après junts. I és el que m’emporto, la gran experiència de poder ajudar amb els meus petits coneixements i aprendre a agrair les petites coses del dia a dia. Moltes gràcies per brindar-me aquesta oportunitat, i voldria concloure dient que a poc a poc i amb bona lletra es poden fer moltes coses!
 
Català   |  Español   |  English
Març 2010

Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)

 
  • 20 de març del 2010, fa molta calor i el dia és assolellat.

    Bon dia... Són les set i com cada matí miro per la finestra per veure carregar pesats cubells d’aigua a Christian, Latifa, Elodie, Sambieni, Olive i tots els altres nens de l'internat. M'he despertat a l'Àfrica, on des de molt petits, els nens comparteixen el joc amb el treball dur. Avui és el nostre últim dia aquí i ja ens envaeix el sentiment de nostàlgia. Ens ha faltat temps per gaudir amb aquests adorables i agraïts nens.

    El meu nom és Irene i treballo com a audioprotesista a Audioson Girona. La meva companya de viatge és Victoria, una gran otorinolaringòloga que viu i treballa a València. A través d'ella ens vam posar en contacte amb la Fundació Benín (www.fundacionbenin.org) i es va idear aquest projecte.
  • La nostra experiència com a companyes de viatge i de treball ha estat molt positiva. Per la meva part, puc dir que amb el meu costum de ser tan curiosa he après molt d'ella i de les responsables dels nens. He comprovat que fer exploracions auditives a nens amb pèrdues profundes, i gairebé totes prelocutives, és una complicada tasca...

    Per situar-nos en el temps i l’espai us explicaré que vam arribar a la capital de Benín, Cotonou, el passat divendres 12 de març, i després de recórrer 750 km per carreteres africanes i amb un xofer que ens va estafar, ens vam plantar al nord del país, a la regió més pobra i amb menys recursos, Atakora. Podria assegurar que la subsistència dels seus habitants s'aconsegueix gràcies a les ajudes de les ONG, les congregacions religioses i els petits comerços i l'agricultura domèstica.
  • Som en un poblet anomenat Peporiyaku on hi ha l’internat per a nens sords. Està gestionat per quatre germanes: la mare superiora, Sor Rita i les Germanes Rita, Clementine i Maria Jose. La nostra estada ha sigut increïblement acollidora, divertida, instructiva i altres molts adjectius positius, gràcies a elles ... Totes fa anys que treballen amb nens sords i tenen molts recursos per estimular i millorar el seu aprenentatge.

    Al col·legi viuen 46 nens, amb pèrdues profundes i gairebé tots, i uns 10 nens normooients. Durant la setmana els hem visitat a tots i també molts habitants de la zona que via boca-orella han sabut de la nostra arribada.
  • Hem adaptat audiòfons a 16 dels nens i hem deixat l’audiòmetre per quan es torni el proper any i perquè l’utilitzi Sor Rita ja que en coneix el funcionament. Al centre disposen d'un dispensari on van els habitants del poble a fer-se primeres cures i és on hem estat treballant. Victòria s’ha encarregat de la part d’otorinolaringologia i ha solucionat sinusitis, extraccions de taps i ha diagnosticat un melanoma. El meu treball ha consistit fer les proves auditives (amb ajuda per estimular els nens) i l'adaptació i revisió de les pròtesis auditives.
  • Ha sigut satisfactori veure el somriure dels nens quan han vist que podien percebre sons, les seves cares de sorpresa i d'emoció. Ens han cantat i ballat fins i tot sense sentir-hi! El seu entusiasme i força ens ha impressionat. Realment crec que tots hem gaudit i après junts. I és el que m’emporto, la gran experiència de poder ajudar amb els meus petits coneixements i aprendre a agrair les petites coses del dia a dia. Moltes gràcies per brindar-me aquesta oportunitat, i voldria concloure dient que a poc a poc i amb bona lletra es poden fer moltes coses!
Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)
Sala de cures habilitada per a la nostra tasca
Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)
Nen adaptat després de realitzar les proves i l’estimulació
Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)
Noi amb un audiòfon després de varis dies adaptat
Missió al centre de nens sords de Benín (Àfrica)
 
Central: Migdia, 77 (davant el Parc de les Casernes) 900 239 329 900 239 329